Cartas a An (1)

AN

Fa dies que em demanaves si tenia algun remei per al teu cor, em deies que el tenies trist, y que esperaves que milloraria ben aviat amb la entrada de l’hivern . Ara que ja fa fred, tinc por que també ell es refredi i perdi el xic de amor que em te. Tinc ganes de donar-te el que em demanes en la primera estrofa de la poesia que em vas enviar

Si en saps el plaer no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

Una vegada presa aquesta primera cullerada del remei no m’importaria

fer-te entendre el significat de la segona, encara que em costés molt convèncer-te

 No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar - sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

Arribat en aquest punt és a on les tornes es podrien canviar, el teu cos deixaria de fer cas als límits de les teves raons, y jo podria començar a sentir-te, les teves carícies, serien mes meves, els teu llavis robats, les meves mans passejant-se pel teu cabell, passejant-se per la teva esquena, passejant-se pels teus .... no m' atreveixo a seguir perquè  tinc recança de ofendre't.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada - la copa ben alta.

M' agrades tan que no et vull ni avui ni mai, però mai, si no es amb la copa ben alta. 

Quan besis, beu, curi el veure el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

An, vull besar-te, necessito beure y veure com es cura el teu temor, com puc fer del teu coll, la mes bella contrada. 

Cs