AN
Fa dies que em demanaves si
tenia algun remei per al teu cor, em deies que el tenies trist, y que esperaves
que milloraria ben aviat amb la entrada de l’hivern . Ara que ja fa fred, tinc
por que també ell es refredi i perdi el xic de amor que em te. Tinc ganes de
donar-te el que em demanes en la primera estrofa de la poesia que em vas enviar
Si en saps el plaer no
estalviïs el bes
que el goig d'amar no
comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa
després
que és sempre als llavis que
l'amor perdura.
Una vegada presa aquesta
primera cullerada del remei no m’importaria
fer-te entendre el
significat de la segona, encara que em costés molt convèncer-te
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font
regalada.
Deixa't besar - sacrifici
fervent-
com més roent més fidel la
besada.
Arribat en aquest punt és a
on les tornes es podrien canviar, el teu cos deixaria de fer cas als límits de
les teves raons, y jo podria començar a sentir-te, les teves carícies, serien
mes meves, els teu llavis robats, les meves mans passejant-se pel teu cabell,
passejant-se per la teva esquena, passejant-se pels teus .... no m' atreveixo a
seguir perquè tinc recança de ofendre't.
¿Què hauries fet si mories
abans
sense altre fruit que
l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit,
a les mans,
amant o amada - la copa ben
alta.
M' agrades tan que no et vull
ni avui ni mai, però mai, si no es amb la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el
veure el temor:
besa en el coll, la més
bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és
comptada.
An, vull besar-te, necessito
beure y veure com es cura el teu temor, com puc fer del teu coll, la mes bella
contrada.
Cs
